
Podeu accedir-hi a través del següent enllaç: comunicat al rectorat.
Just another WordPress.com weblog

Podeu accedir-hi a través del següent enllaç: comunicat al rectorat.
Segons informació recentment publicada per Televisió de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), han portat a terme un acord que pot suposar un canvi molt important en la situació que ocupa el català dins la docència universitària.
Aquesta iniciativa, que forma part d’un informe de 2004 de la Comissió de Política Lingüística del CIC, estableix que a partir d’ara els professors universitaris hauran d’acreditar nivell C de català per ser contractats de manera permanent. És a dir, que el coneixement del català passarà a ser un requisit previ per a tots els professors estrangers o de la resta de l’Estat que vulguin donar classes a les universitats de Catalunya. En el cas dels docents que actualment tenen un contracte temporal, la normativa estableix un període transitori d’un màxim de dos anys per acreditar aquest coneixement abans de ser contractats permanentment.
Un bon exemple n’és la Universitat de Girona, que des del 2005 exigeix als docents que acreditin el seu coneixement de català un cop contractats, pel qual els ofereixen tots els recursos formatius necessaris. Aquest pla lingüístic ha resultat tot un èxit, ja que ha permès que més de la meitat de la plantilla de professors contractats hagin pogut acreditar el coneixement de català en només un any de formació.
Tot i els exemples d’èxit, diverses universitats, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra, s’han mostrat crítiques amb el conveni, al·legant principalment que pot suposar un fre a la captació de professionals internacionals.
Des de la PUC, volem mostrar la nostra disconformitat amb les declaracions fetes pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i alhora recolzar fermament i amb plena convicció, les accions portades a terme pel Consell Interuniversitari i el Govern de la Generalitat.
Primerament, volem remarcar que aquesta nova normativa d’exigència lingüística no tancarà les portes a l’entrada de talents internacionals, ja que els especialistes reconeguts quedaran exclosos d’aquesta obligació. És a dir, l’acord preveu la contractació de personal molt específic sense que el nivell C sigui un impediment, i per tant, aquest conveni en cap moment anirà en detriment de la qualitat de l’ensenyament.
Per altra banda, si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics. No hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia. En qualsevol país normal, la internacionalització és vista com un procés d’enriquiment i d’obertura al món, en el qual les societats aprenen de les altres, però també es mostren tal i com són. Nosaltres no pensem diferent. Ara bé, si per contrari, aquí la internacionalització ha de comportar la renúncia a la llengua pròpia, i en conseqüent a la nostra identitat, hauríem d’analitzar fins a quin punt aquest procés ens interessa.
A més a més, la universitat, com a administració pública dins del territori català, hauria de recolzar les decisions preses pel Govern que són de caràcter quasi unànime i respectar l’Estatut, portant a terme les mesures necessàries per tal de garantir i assegurar el català com a llengua vehicular dins les universitats catalanes.
Per últim, cal tenir present que les llengües són mitjans de comunicació que s’utilitzen si són útils i atractives, que s’han de “vendre” o, en cas contrari, desapareixen. Nosaltres volem que la nostra llengua es mantingui en una situació saludable, i per això aspirem a que els professionals docents que vinguin a Catalunya l’aprenguin. Si des del primer moment, excloem als nouvinguts aquesta possibilitat i els inculquem l’idea que per ells el català és una llengua innecessària, la marxa enrere serà molt difícil.

Com haureu sentit, Joachim Hunold, president d’Air Berlin, ha publicat en l’editorial de la revista de la companyia unes polèmiques opinions sobre la suposada discriminació del castellà a les Illes Balears.
Després de l’escàndol provocat per les seves paraules, a la PUC volem expressar el nostre enuig per la poca consideració que moltes empreses -estrangeres i d’aquí- mostren envers la nostra llengua. Per això hem cregut convenient oferir-vos aquest interessant vídeo en anglès, titulat “Catalan, a business oportunity”, amb el qual la Generalitat de Catalunya vol fer veure a les empreses que fabriquen productes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la necessitat de fer productes tecnològics en català.
El públic objectiu d’aquest vídeo són les multinacionals d’arreu del món, però creiem que us pot interessar estar-ne al corrent i, si escau, fer-lo arribar a possibles interessats.

La Diada de la Solidaritat de la UPF ja està al caure!
Enguany es celebrarà la festa el proper dijous 15 de maig i la Plataforma Universitària pel Català participa activament en l’organització. Durant tota la jornada podreu gaudir d’un programa ben ple d’activitats i coses per fer.
A la PUC ens podreu trobar a partir de les 11 del matí i durant tot el dia a la parada que muntarem al pati de Jaume I. Allà hi trobareu membres de la plataforma que us atendran per facilitar-vos tota la informació que desitgeu sobre l’associació. A més a més, vendrem material divers en benefici de les escoles La Bressola (samarretes, gorres, llibres, etc), amb l’objectiu de fer difusió de la seva tasca i recaptar recursos per ajudar-los a ampliar el seu valuós projecte.
També al pati de Jaume I, i durant tot el dia, tindran lloc les votacions de la tercera edició del Premi PUC. Durant tot el dia, podreu participar en la tria del professor professora nascut fora dels Països Catalans que considereu que ha demostrat més esforç i interès en favor de la llengua i cultura catalanes. Entre tots els votants sortejarem un magnífic obsequi.
Per últim, us recordem que la PUC organitzarà una presentació de Voluntaris per la llengua, seguit de la conferència “La Solidaritat Catalana de principis del segle XX i el seu llegat”, a càrrec de l’historiador Oriol Junqueras. L’acte tindrà lloc a les 13:30 hores, a l’aula 20.055 del pati de Jaume I.
En definitiva, la PUC participarà activament al llarg de la Diada, amb un programa ampli i divers. Per tant, esperem que tots vosaltres us animeu a venir a la festa, que hi participeu i que en gaudiu! Us hi esperem!
Des de la Plataforma Universitària pel Català, ens plau convidar-vos al nostre proper acte:

Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial i president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, realitzarà una conferència sobre la llengua catalana en la justícia estatal. L’autor del llibre “Catalunya sota Espanya” ha intervingut en defensa del català en nombrosos procediments judicials i és actualment un dels referents de la qüestió lingüística en l’àmbit processal.
L’acte tindrà lloc el proper dimarts 12 de febrer les 13:30 hores, a l’aula 40.004 de l’edifici Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella de la UPF.
Us animem a tots a assistir-hi!

La jove escriptora catalana Najat El Hachmi ha guanyat el XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva darrera novel·la ‘L’últim patriarca’.
Tal i com publica Vilaweb, El Premi Ramon Llull 2008 no ha guardonat cap escriptor consagrat ni conegut, sinó una escriptora gairebé desconeguda, d’origen marroquí, Najat El Hachmi, que hi havia presentat ‘L’últim patriarca’. La novel·la exposa la història d’un immigrant marroquí que s’instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d’origen i s’adapta als valors de la nova societat en què viu.
Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) va arribar a Vic als vuit anys, per reagrupament familiar. Va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona, és mitjancera cultural, i actualment resideix a Granollers, on treballa de tècnica a l’ajuntament. L’autora ja té un primer llibre publicat, ‘Jo també sóc catalana’ (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, en què aborda la qüestió de la identitat.
Des de la PUC volem felicitar sincerament a Najat El Hachmi. Exemples com el seu ens recorden que la nostra identitat també la construeixen -dia a dia- persones de les més diverses procedències i ens remeten a personalitats tan nostrades com el recentment desaparegut Paco Candel.
Des de la Plataforma Universitària pel Català, volem condemnar i denunciar les recents campanyes polítiques que pretenen atacar el sistema català d’ensenyament a través de la immersió lingüística.
Aquestes campanyes, representen sens cap mena de dubte un nou atac a la nostra llengua, per tal d’evitar una ampliació tant en el seu ús com en el seu prestigi. Per això doncs, des d’aquí a la PUC denunciem aquest tipus de maniobres profundament segregacionistes i conflictives per a usos electorals i partidistes, ara que s’acosten eleccions a les Corts espanyoles el proper mes de març.
En conclusió, des de la PUC demanem respecte a la política lingüística –reconeguda per la Comissió Europea com a un excel·lent model d’integració– l’objectiu de la qual és ampliar el coneixement i l’ús de la nostra llengua, per tal que aquesta assoleixi unes millors quotes d’ús en tot l’àmbit social.