La setmana passada la Plataforma Universitària pel Català va fer entrega al professor Raimundo Viejo del Premi PUC. Com cada any, aquest va consistir en un lot de productes de la terra procedents de diferents punts de la geografia del Principat.
El Premi és un reconeixement a l’esforç d’integració del professor Viejo al nostre país, plasmat no solament en l’aprenentatge del català sinó també en impartir les seves classes en la nostra llengua. Viejo va resultar escollit per sufragi popular dels estudiants durant la passada Diada de la Solidaritat, gràcies a una arrasant majoria.
Raimundo Viejo és llicenciat en Geografia i Història per la Universidade de Santiago de Compostela (1992) on va obtenir el grau en Història Contemporània. També és doctor en Ciència Política i de l’Administració per aquesta mateixa universitat (premi extraordinari de 2001). D’origen gallec, el recorregut vital de Raimundo Viejo l’ha portat també a les universitats Johann-Wolfgang Goethe de Francfort de Meno, Humboldt de Berlín i l’Université de Lausanne per, finalment, fa tres anys, començar a impartir classes de Teoria Política a la UPF.
En l’acte del lliurament del premi, el professor ens va obsequiar amb interessants i encertades reflexions sobre la situació de la llengua catalana a la universitat. Des del moment que va arribar a Catalunya, el professor Viejo va tenir molt clar que havia d’aprendre i utilitzar el català, “doncs això és al que em dedico”, ens va comentar, fent referència al seu estudi dels nacionalismes. També ens va comparar la situació de la llengua catalana amb el cas del gallec al seu país d’origen, deixant entendre que a les universitats de Galícia seria del tot impensable apostar pel gallec com ell ho ha fet aquí pel català, donat el nul suport institucional que rep la seva llengua. Segons ell, el capteniment de la societat civil catalana per mantenir el català és clau per a fer entendre als nouvinguts la necessitat del seu aprenentatge. No obstant, considera que aquí el fet d’aprendre el català per part d’un professor estranger no passa de ser valorat com un mer acte altruista, donat el nul reconeixement que per part de la UPF es fa als professors que aprenen i utilitzen la llengua a les seves classes. Sens dubte, una raó de més per insistir en la realització d’aquests premis i en la necessitat que aquest esforç es reconegui per part de la Universitat amb incentius econòmics i en punts per a la contractació.
Des de la Plataforma Universitària pel Català ens omple de goig que a la UPF comptem amb exemples com el d’en Raimundo Viejo i el dels guanyadors de les darreres edicions del Premi PUC, Klaus-Jürgen Nagel, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’Administració i Michael Greenacre, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i empresarials. A més a més, ens consta que hi ha moltes més persones potencials mereixedors d’aquest premi.
Per acabar, us anunciem que el primer trimestre de l’any vinent organitzarem un acte públic on farem entrega al professor Viejo d’un diploma del Premi PUC. D’altra banda, volem demanar que aquest premi no sigui l’únic reconeixement que reben els professors que fan aquest esforç. Concretament, demanem que des del Consell de Govern s’aposti clara i decididament per emprendre polítiques de promoció i reconeixement de l’ús de la llengua catalana a les classes de la UPF.
