Plataforma Universitària pel Català

Recentment, la Universitat Pompeu Fabra ha renovat el seu portal “La UPF i les llengües”. Pels qui no el coneixieu, aquest espai web vol donar a conèixer als estudiants i docents nouvinguts la realitat lingüística de la universitat. El portal és un bon mitjà per trobar informació sobre la normativa reguladora de les llengües, els plans d’actuació, estadístiques sobre l’ús en la docència, els serveis de suport a l’aprenentatge del català, etc. També hi trobareu informació referent al col·lectiu de la Comunitat Universitària al qual pertanyeu (estudiants, professors o PAS), així com definicions de conceptes i principis rectors de la política lingüística de la UPF (vegeu, per exemple, el concepte de seguretat lingüística).

En especial, volem destacar el fet que els membres de la comunitat universitària podeu deixar els vostres comentaris i suggeriments a l’apartat “ens interessa la vostra opinió”. Des d’allà també podreu accedir a un gestor d’incidències lingüístiques on els estudiants poden expressar les seves queixes respecte infraccions de la normativa de les llengües de la UPF. Aquestes queixes seran tramitades pel Vicerectorat de Promoció Lingüística de la UPF, que es posarà en contacte amb el personal docent que pertoqui, amb l’objectiu de resoldre el possible conflicte. És important saber que es garanteix l’anonimat de l’estudiant que ha formulat la queixa.

Des de la PUC feia temps que reclamàvem la necessitat d’un ens oficial que gestionés les queixes i, recentment, a través de la Comissió de Política Lingüística de la UPF, varem aconseguir aprovar-ne la creació. Com sabeu, fa temps que a la PUC oferim un servei propi de resolució de conflictes, el Servei d’Intermediació per la Llengua, que continuarà realitzant la seva funció d’intermediació entre estudiants i professors en cas d’infraccions de la normativa lingüística. Tot i això considerem molt apropiada la creació d’un òrgan oficial, amb el qual ja hem acordat col·laborar estretament.

Podeu accedir-hi a través del següent enllaç: comunicat al rectorat.

Segons informació recentment publicada per Televisió de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), han portat a terme un acord que pot suposar un canvi molt important en la situació que ocupa el català dins la docència universitària.

Aquesta iniciativa, que forma part d’un informe de 2004 de la Comissió de Política Lingüística del CIC, estableix que a partir d’ara els professors universitaris hauran d’acreditar nivell C de català per ser contractats de manera permanent. És a dir, que el coneixement del català passarà a ser un requisit previ per a tots els professors estrangers o de la resta de l’Estat que vulguin donar classes a les universitats de Catalunya. En el cas dels docents que actualment tenen un contracte temporal, la normativa estableix un període transitori d’un màxim de dos anys per acreditar aquest coneixement abans de ser contractats permanentment.

Un bon exemple n’és la Universitat de Girona, que des del 2005 exigeix als docents que acreditin el seu coneixement de català un cop contractats, pel qual els ofereixen tots els recursos formatius necessaris. Aquest pla lingüístic ha resultat tot un èxit, ja que ha permès que més de la meitat de la plantilla de professors contractats hagin pogut acreditar el coneixement de català en només un any de formació.

Tot i els exemples d’èxit, diverses universitats, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra, s’han mostrat crítiques amb el conveni, al·legant principalment que pot suposar un fre a la captació de professionals internacionals.

Des de la PUC, volem mostrar la nostra disconformitat amb les declaracions fetes pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i alhora recolzar fermament i amb plena convicció, les accions portades a terme pel Consell Interuniversitari i el Govern de la Generalitat.

Primerament, volem remarcar que aquesta nova normativa d’exigència lingüística no tancarà les portes a l’entrada de talents internacionals, ja que els especialistes reconeguts quedaran exclosos d’aquesta obligació. És a dir, l’acord preveu la contractació de personal molt específic sense que el nivell C sigui un impediment, i per tant, aquest conveni en cap moment anirà en detriment de la qualitat de l’ensenyament.

Per altra banda, si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics. No hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia. En qualsevol país normal, la internacionalització és vista com un procés d’enriquiment i d’obertura al món, en el qual les societats aprenen de les altres, però també es mostren tal i com són. Nosaltres no pensem diferent. Ara bé, si per contrari, aquí la internacionalització ha de comportar la renúncia a la llengua pròpia, i en conseqüent a la nostra identitat, hauríem d’analitzar fins a quin punt aquest procés ens interessa.

A més a més, la universitat, com a administració pública dins del territori català, hauria de recolzar les decisions preses pel Govern que són de caràcter quasi unànime i respectar l’Estatut, portant a terme les mesures necessàries per tal de garantir i assegurar el català com a llengua vehicular dins les universitats catalanes.

Per últim, cal tenir present que les llengües són mitjans de comunicació que s’utilitzen si són útils i atractives, que s’han de “vendre” o, en cas contrari, desapareixen. Nosaltres volem que la nostra llengua es mantingui en una situació saludable, i per això aspirem a que els professionals docents que vinguin a Catalunya l’aprenguin. Si des del primer moment, excloem als nouvinguts aquesta possibilitat i els inculquem l’idea que per ells el català és una llengua innecessària, la marxa enrere serà molt difícil.

La setmana passada la Plataforma Universitària pel Català va fer entrega al professor Raimundo Viejo del Premi PUC. Com cada any, aquest va consistir en un lot de productes de la terra procedents de diferents punts de la geografia del Principat.

El Premi és un reconeixement a l’esforç d’integració del professor Viejo al nostre país, plasmat no solament en l’aprenentatge del català sinó també en impartir les seves classes en la nostra llengua. Viejo va resultar escollit per sufragi popular dels estudiants durant la passada Diada de la Solidaritat, gràcies a una arrasant majoria.

Raimundo Viejo és llicenciat en Geografia i Història per la Universidade de Santiago de Compostela (1992) on va obtenir el grau en Història Contemporània. També és doctor en Ciència Política i de l’Administració per aquesta mateixa universitat (premi extraordinari de 2001). D’origen gallec, el recorregut vital de Raimundo Viejo l’ha portat també a les universitats Johann-Wolfgang Goethe de Francfort de Meno, Humboldt de Berlín i l’Université de Lausanne per, finalment, fa tres anys, començar a impartir classes de Teoria Política a la UPF.

En l’acte del lliurament del premi, el professor ens va obsequiar amb interessants i encertades reflexions sobre la situació de la llengua catalana a la universitat. Des del moment que va arribar a Catalunya, el professor Viejo va tenir molt clar que havia d’aprendre i utilitzar el català, “doncs això és al que em dedico”, ens va comentar, fent referència al seu estudi dels nacionalismes. També ens va comparar la situació de la llengua catalana amb el cas del gallec al seu país d’origen, deixant entendre que a les universitats de Galícia seria del tot impensable apostar pel gallec com ell ho ha fet aquí pel català, donat el nul suport institucional que rep la seva llengua. Segons ell, el capteniment de la societat civil catalana per mantenir el català és clau per a fer entendre als nouvinguts la necessitat del seu aprenentatge. No obstant, considera que aquí el fet d’aprendre el català per part d’un professor estranger no passa de ser valorat com un mer acte altruista, donat el nul reconeixement que per part de la UPF es fa als professors que aprenen i utilitzen la llengua a les seves classes. Sens dubte, una raó de més per insistir en la realització d’aquests premis i en la necessitat que aquest esforç es reconegui per part de la Universitat amb incentius econòmics i en punts per a la contractació.

Des de la Plataforma Universitària pel Català ens omple de goig que a la UPF comptem amb exemples com el d’en Raimundo Viejo i el dels guanyadors de les darreres edicions del Premi PUC, Klaus-Jürgen Nagel, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’Administració i Michael Greenacre, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i empresarials. A més a més, ens consta que hi ha moltes més persones potencials mereixedors d’aquest premi.

Per acabar, us anunciem que el primer trimestre de l’any vinent organitzarem un acte públic on farem entrega al professor Viejo d’un diploma del Premi PUC. D’altra banda, volem demanar que aquest premi no sigui l’únic reconeixement que reben els professors que fan aquest esforç. Concretament, demanem que des del Consell de Govern s’aposti clara i decididament per emprendre polítiques de promoció i reconeixement de l’ús de la llengua catalana a les classes de la UPF.

Us anunciem el flamant guanyador de la IIIª Edició del Premi PUC: el professor de teoria política de la UPF, Raimundo Viejo.

A la PUC estem molt contents de poder atorgar aquest premi al professor Viejo ja que s’ho mereix especialment: procedent de Galícia, Viejo no va tardar ni un any des que va arribar a Catalunya a fer classes en català.

Oportunament us anunciarem l’entrega del Premi, que com és costum consistirà en un lot de productes de la Terra.

Com sabeu, el passat 15 de maig va tenir lloc la Diada de la Solidaritat. Va ser un dia replet d’activitats pels diferents campus de la UPF. Tal i com havíem anunciat, la PUC va tenir una parada al pati de l’Edifici Jaume I en el marc de la fira d’entitats que es celebrava en aquest espai. Allà hi varem vendre material de les escoles La Bressola, repartir material del Voluntariat per la Llengua de la Generalitat, fer les votacions del Premi PUC i oferir informació de l’associació a totes les persones que es van acostar. Enguany, una de les novetats més importants va ser la distribució de xapes de la PUC, tot un èxit de difusió.

D’altra banda, el mateix dia va tenir lloc la conferència La Solidaritat Catalana de principis del segle XX i el seu llegat a càrrec d’Oriol Junqueras. L’acte va continuar amb una presentació del Voluntariat Lingüístic a càrrec de Marcel Pellejà, seguit d’un torn de preguntes sobre aquest innovador programa.

Finalment, la Diada va concloure amb una merescuda festa al bell mig del Campus de la Ciutadella. Des de la PUC vam quedar molt satisfets de la jornada i per això volem agrair el suport mostrat per totes les persones que van participar de les nostres activitats i que ens van ajudar a fer-les possibles. Moltes gràcies!

La Diada de la Solidaritat de la UPF ja està al caure!

Enguany es celebrarà la festa el proper dijous 15 de maig i la Plataforma Universitària pel Català participa activament en l’organització. Durant tota la jornada podreu gaudir d’un programa ben ple d’activitats i coses per fer.

A la PUC ens podreu trobar a partir de les 11 del matí i durant tot el dia a la parada que muntarem al pati de Jaume I. Allà hi trobareu membres de la plataforma que us atendran per facilitar-vos tota la informació que desitgeu sobre l’associació. A més a més, vendrem material divers en benefici de les escoles La Bressola (samarretes, gorres, llibres, etc), amb l’objectiu de fer difusió de la seva tasca i recaptar recursos per ajudar-los a ampliar el seu valuós projecte.

També al pati de Jaume I, i durant tot el dia, tindran lloc les votacions de la tercera edició del Premi PUC. Durant tot el dia, podreu participar en la tria del professor professora nascut fora dels Països Catalans que considereu que ha demostrat més esforç i interès en favor de la llengua i cultura catalanes. Entre tots els votants sortejarem un magnífic obsequi.

Per últim, us recordem que la PUC organitzarà una presentació de Voluntaris per la llengua, seguit de la conferència “La Solidaritat Catalana de principis del segle XX i el seu llegat”, a càrrec de l’historiador Oriol Junqueras. L’acte tindrà lloc a les 13:30 hores, a l’aula 20.055 del pati de Jaume I.

En definitiva, la PUC participarà activament al llarg de la Diada, amb un programa ampli i divers. Per tant, esperem que tots vosaltres us animeu a venir a la festa, que hi participeu i que en gaudiu! Us hi esperem!

La Plataforma Universitària pel Català us convida a les conferències:

“La Solidaritat Catalana de principis del segle XX

i el seu llegat”

a càrrec d’Oriol Junqueras

Oriol Junqueras és llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professor associat al departament d’història moderna i contemporània de la UAB. És autor de diversos llibres i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com ara en els programes “En Guàrdia” i “El nas de Cleòpatra” de Catalunya Ràdio, en els programes “Minoria absoluta” i “Tu Diràs” de RAC 1 i en el programa “El favorit” de Televisió de Catalunya.

L’acte tindrà lloc el proper dijous 15 de maig les 13:30 hores, a l’aula 20.055 de l’edifici Jaume I del Campus de la Ciutadella de la UPF i formarà part del programa d’activitats de la Diada de la Solidaritat de la UPF.

Prèviament es farà una breu presentació a càrrec de Voluntariat per la Llengua.

“Llengua i nació”

a càrrec de Josep-Maria Terricabras

Josep-Maria Terricabras és catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona. És autor de nombrosos llibres, entre els quals “Atreveix-te a pensar”, “Raons i tòpics. Catalanisme i anticatalanisme”, “I a tu què t’importa?”, “Pensem-hi un minut” o “Qüestió de criteri”. Al mateix temps, és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació com ara Televisió de Catalunya, Catalunya Radio, El Temps o El Periódico de Catalunya.

L’acte tindrà lloc el proper dilluns 19 de maig les 13:30 hores, a l’aula 20.019 de l’edifici Jaume I del Campus de la Ciutadella de la UPF.

Animem a tothom a assistir-hi i a fer córrer la notícia!

Aquest curs el Vicerectorat de Promoció Lingüística ha posat en marxa el Pla d’Acció pel Multilingüisme (PAM), el full de ruta que ha de regular les relacions idiomàtiques en el si de la comunitat universitària. A grans trets estableix el català, el castellà i l’anglès com a llengües de treball de la UPF, el dret de tota la comunitat universitària a utilitzar-les indistintament, a més del deure d’entendre-les i saber utilitzar una de les tres llengües perfectament. Un altre element destacat del pla és l’anomenada seguretat lingüística, per la qual s’estableix l’obligació que la llengua vehicular de la classe es correspongui amb la prèviament assignada.

La Plataforma Universitària pel Català vol participar activament en el desenvolupament del pla fent un informe trimestral amb els incompliments que detectem i les propostes de millora que creiem necessàries. Aquest informe l’anomenarem Informe PAM  i el realitzarem amb les observacions dels membres de la PUC i la d’aquelles persones que vulguin participar-hi a través del nostre web i del Servei d’Intermediació per la Llengua.

Ens plau doncs, poder-vos presentar el primer informe, corresponent al segon trimestre del curs 2007-2008. Al mateix temps us animem a expressar les vostres opinions i a fer les vostres aportacions per a futurs informes. Moltes gràcies!

S’acosta Sant Jordi, i entre totes les novetats ja podem destacar el nou llibre d’en Víctor Alexandre, Nosaltres, els catalans. En aquesta obra, l’autor conversa amb vint nous catalans dels cinc continents: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain, entre d’altres.

A la PUC n’estem especialment orgullosos, ja que entre aquesta allau de personatges s’hi troben tres professors de la Universitat Pompeu Fabra: Klaus Jürgen Nagel, Michael Greenacre i Raimundo Viejo. Es dóna la coincidència que els dos primers han estat guanyadors del Premi PUC, mentre que Raimundo Viejo va ser el finalista de l’última edició.

Pels qui en vulgueu un tast, aquí en teniu la sinopsi: Procedents dels cinc continents, els vint personatges d’aquest llibre ens demostren que no cal néixer en un país per estimar-lo. Cap d’ells no ha nascut als Països Catalans i, això no obstant, sense renunciar als seus orígens, tots vint hi han fet arrels, ja sigui al Principat, a la Catalunya del Nord, al País Valencià o a les Illes. El cas del senegalès Mbaye Gaye, per exemple, agredit per la policia per mantenir-se ferm parlant català, és corprenedor. A través de l’amor amb què parlen de la seva terra materna i del coneixement que tenen de la nostra, tots ells ens fan comprendre que la limitació no és mai geogràfica, sinó mental. Les pàgines d’aquest llibre parlen del dret a viure a qualsevol lloc del planeta i del deure de respectar la llengua i la cultura de la societat d’acollida.

Sens dubte, una lectura d’allò més recomanable!