Tal i com comentàvem en el post anterior, durant aquests mesos d’estiu la PUC es pren unes vacances, i ben merescudes! Però tranquils, que de cara al setembre tornarem tots amb les piles ben carregades, a punt per engegar el nou curs amb entusiasme i il·lusió. Des de la PUC tenim previstos un munt de projectes nous per l’any vinent que ens agradaria molt poder compartir amb vosaltres. És per aquest motiu que volem animar a tots aquells que creguin en el nostre projecte a col·laborar amb la PUC durant el curs vinent. I és que, quants més siguem, més lluny podrem arribar!

A la PUC acostumem a reunir-nos almenys un cop per setmana en forma d’assemblea. Es realitza en el despatx 20.1E12 de l’Edifici Jaume I del Campus de la Ciutadella de la UPF i  hi assistim tots els membres de la Plataforma. De cares a setembre (ja us concretarem el dia i hora exactes més endavant) realitzarem una primera reunió informativa adreçada a tots aquells que tingueu interès en participar en la PUC. Mentrestant podeu contactar amb nosaltres a través de l’adreça de correu electrònic puc@upf.edu

Esperem que us animeu i us puguem tenir entre nosaltres ben aviat!

Arribat l’estiu, toca dir adéu al curs 2007-2008, un curs que per la PUC ha estat més que satisfactori.

Fem un balanç molt positiu de l’activitat duta a terme, i és que des de la PUC hem mantingut un ritme frenètic al llarg de tots aquests mesos. Hem organitzat un munt d’activitats: des del llançament de les campanyes promocionals de la PUC i del SIL, fins a l’entrega de la IIIª Edició del Premi PUC, passant per l’èxit en les eleccions del Claustre de la Universitat i la participació en la Diada de la Solidaritat. A més a més, hem tingut l’honor de poder comptar amb la presència de conferenciants de la talla d’en Josep Cruanyes, l’Alfons Lopez Tena, l’Oriol Junqueras o en Josep-Maria Terricabras.

Ara bé, no patiu que aquest estiu no ens adormirem. Continuarem apretant per tal que el Rectorat mostri una postura acceptable davant l’acord interunivesitari d’exigència del català als professors universitaris. En aquest sentit esperem comptar amb importants novetats el proper setembre. També continuarem publicant aquelles notícies que ens semblin més rellevants, això sí, amb una periodicitat menor.

Per últim, volem reiterar novament el nostre agraïment a tots aquells que durant el curs heu participat en les nostres activitats i ens heu mostrat el vostre suport. És gràcies a la col·laboració de tots vosaltres que la PUC aconsegueix, any rere any, assolir noves fites i plantejar-se nous reptes futurs.

Moltes gràcies per la vostra confiança i fins molt aviat!

Recentment, la Universitat Pompeu Fabra ha renovat el seu portal “La UPF i les llengües”. Pels qui no el coneixieu, aquest espai web vol donar a conèixer als estudiants i docents nouvinguts la realitat lingüística de la universitat. El portal és un bon mitjà per trobar informació sobre la normativa reguladora de les llengües, els plans d’actuació, estadístiques sobre l’ús en la docència, els serveis de suport a l’aprenentatge del català, etc. També hi trobareu informació referent al col·lectiu de la Comunitat Universitària al qual pertanyeu (estudiants, professors o PAS), així com definicions de conceptes i principis rectors de la política lingüística de la UPF (vegeu, per exemple, el concepte de seguretat lingüística).

En especial, volem destacar el fet que els membres de la comunitat universitària podeu deixar els vostres comentaris i suggeriments a l’apartat “ens interessa la vostra opinió”. Des d’allà també podreu accedir a un gestor d’incidències lingüístiques on els estudiants poden expressar les seves queixes respecte infraccions de la normativa de les llengües de la UPF. Aquestes queixes seran tramitades pel Vicerectorat de Promoció Lingüística de la UPF, que es posarà en contacte amb el personal docent que pertoqui, amb l’objectiu de resoldre el possible conflicte. És important saber que es garanteix l’anonimat de l’estudiant que ha formulat la queixa.

Des de la PUC feia temps que reclamàvem la necessitat d’un ens oficial que gestionés les queixes i, recentment, a través de la Comissió de Política Lingüística de la UPF, varem aconseguir aprovar-ne la creació. Com sabeu, fa temps que a la PUC oferim un servei propi de resolució de conflictes, el Servei d’Intermediació per la Llengua, que continuarà realitzant la seva funció d’intermediació entre estudiants i professors en cas d’infraccions de la normativa lingüística. Tot i això considerem molt apropiada la creació d’un òrgan oficial, amb el qual ja hem acordat col·laborar estretament.

Podeu accedir-hi a través del següent enllaç: comunicat al rectorat.

Segons informació recentment publicada per Televisió de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), han portat a terme un acord que pot suposar un canvi molt important en la situació que ocupa el català dins la docència universitària.

Aquesta iniciativa, que forma part d’un informe de 2004 de la Comissió de Política Lingüística del CIC, estableix que a partir d’ara els professors universitaris hauran d’acreditar nivell C de català per ser contractats de manera permanent. És a dir, que el coneixement del català passarà a ser un requisit previ per a tots els professors estrangers o de la resta de l’Estat que vulguin donar classes a les universitats de Catalunya. En el cas dels docents que actualment tenen un contracte temporal, la normativa estableix un període transitori d’un màxim de dos anys per acreditar aquest coneixement abans de ser contractats permanentment.

Un bon exemple n’és la Universitat de Girona, que des del 2005 exigeix als docents que acreditin el seu coneixement de català un cop contractats, pel qual els ofereixen tots els recursos formatius necessaris. Aquest pla lingüístic ha resultat tot un èxit, ja que ha permès que més de la meitat de la plantilla de professors contractats hagin pogut acreditar el coneixement de català en només un any de formació.

Tot i els exemples d’èxit, diverses universitats, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra, s’han mostrat crítiques amb el conveni, al·legant principalment que pot suposar un fre a la captació de professionals internacionals.

Des de la PUC, volem mostrar la nostra disconformitat amb les declaracions fetes pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i alhora recolzar fermament i amb plena convicció, les accions portades a terme pel Consell Interuniversitari i el Govern de la Generalitat.

Primerament, volem remarcar que aquesta nova normativa d’exigència lingüística no tancarà les portes a l’entrada de talents internacionals, ja que els especialistes reconeguts quedaran exclosos d’aquesta obligació. És a dir, l’acord preveu la contractació de personal molt específic sense que el nivell C sigui un impediment, i per tant, aquest conveni en cap moment anirà en detriment de la qualitat de l’ensenyament.

Per altra banda, si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics. No hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia. En qualsevol país normal, la internacionalització és vista com un procés d’enriquiment i d’obertura al món, en el qual les societats aprenen de les altres, però també es mostren tal i com són. Nosaltres no pensem diferent. Ara bé, si per contrari, aquí la internacionalització ha de comportar la renúncia a la llengua pròpia, i en conseqüent a la nostra identitat, hauríem d’analitzar fins a quin punt aquest procés ens interessa.

A més a més, la universitat, com a administració pública dins del territori català, hauria de recolzar les decisions preses pel Govern que són de caràcter quasi unànime i respectar l’Estatut, portant a terme les mesures necessàries per tal de garantir i assegurar el català com a llengua vehicular dins les universitats catalanes.

Per últim, cal tenir present que les llengües són mitjans de comunicació que s’utilitzen si són útils i atractives, que s’han de “vendre” o, en cas contrari, desapareixen. Nosaltres volem que la nostra llengua es mantingui en una situació saludable, i per això aspirem a que els professionals docents que vinguin a Catalunya l’aprenguin. Si des del primer moment, excloem als nouvinguts aquesta possibilitat i els inculquem l’idea que per ells el català és una llengua innecessària, la marxa enrere serà molt difícil.

El passat 17 de maig, Diada de la Solidaritat a la UPF, la PUC va organitzar una presentació del programa Voluntariat per la Llengua, a càrrec de Marcel Pellejà. La xerrada va permetre fer-nos una idea de les qualitats d’aquest ambiciós projecte. Aprofitem aquest post per fer-vos un resum dels aspectes principals.

Des de l’any 2003 la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen conjuntament el programa Voluntariat per la Llengua. Aquesta iniciativa, que pretén promoure l’ús del català, posa en contacte catalanoparlants amb altres persones que, tenint-ne coneixements bàsics, necessitin practicar-lo. D’aquesta manera, persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a poder-lo parlar d’una manera natural, en un context real i relaxat. L’únic requisit: poder oferir un compromís mínim d’una hora a la setmana, durant deu setmanes, a conversar en català.

Sovint aquelles persones vingudes de fora de Catalunya, no coneixen massa gent amb qui poder conversar en català, sobretot si fa poc que han arribat al nostre país. D’altra banda, moltes vegades, el seu aspecte físic els delata de manera que els altres, copsant que són estrangers, es dirigeixen a ells directament en castellà. A través del Voluntariat per la Llengua l’aprenent tindrà una oportunitat segura de practicar la llengua catalana fins a assolir prou fluïdesa, perdre la vergonya i agafar confiança en sí mateix.

Pel que fa a la tasca del voluntari, és important que aquest no faci de mestre. No ha d’ensenyar gramàtica ni corregir constantment tot allò que l’aprenent diu malament. El voluntari tan sols ha de saber mantenir una conversa en català, sobre qualsevol tema i a qualsevol lloc, de manera distesa i espontània: fent un cafè, passejant per Barcelona, visitant un museu o anant a veure una pel·lícula o una obra de teatre en català per comentar-la després.

Més enllà dels progressos en la parla, un dels aspectes més interessants del programa és el valor afegit que aporta. L’aprenentatge del català entre els nouvinguts contribueix a la supervivència de la llengua així com a la integració dels propis estrangers; a més, s’afavoreix l’intercanvi cultural entre persones de diferents orígens i, potser el més important, crea molt bones amistats.

Per a més informació, podeu consultar els següents vídeos:

- Reportatge de Vilaweb

- Espot de VxL

La setmana passada la Plataforma Universitària pel Català va fer entrega al professor Raimundo Viejo del Premi PUC. Com cada any, aquest va consistir en un lot de productes de la terra procedents de diferents punts de la geografia del Principat.

El Premi és un reconeixement a l’esforç d’integració del professor Viejo al nostre país, plasmat no solament en l’aprenentatge del català sinó també en impartir les seves classes en la nostra llengua. Viejo va resultar escollit per sufragi popular dels estudiants durant la passada Diada de la Solidaritat, gràcies a una arrasant majoria.

Raimundo Viejo és llicenciat en Geografia i Història per la Universidade de Santiago de Compostela (1992) on va obtenir el grau en Història Contemporània. També és doctor en Ciència Política i de l’Administració per aquesta mateixa universitat (premi extraordinari de 2001). D’origen gallec, el recorregut vital de Raimundo Viejo l’ha portat també a les universitats Johann-Wolfgang Goethe de Francfort de Meno, Humboldt de Berlín i l’Université de Lausanne per, finalment, fa tres anys, començar a impartir classes de Teoria Política a la UPF.

En l’acte del lliurament del premi, el professor ens va obsequiar amb interessants i encertades reflexions sobre la situació de la llengua catalana a la universitat. Des del moment que va arribar a Catalunya, el professor Viejo va tenir molt clar que havia d’aprendre i utilitzar el català, “doncs això és al que em dedico”, ens va comentar, fent referència al seu estudi dels nacionalismes. També ens va comparar la situació de la llengua catalana amb el cas del gallec al seu país d’origen, deixant entendre que a les universitats de Galícia seria del tot impensable apostar pel gallec com ell ho ha fet aquí pel català, donat el nul suport institucional que rep la seva llengua. Segons ell, el capteniment de la societat civil catalana per mantenir el català és clau per a fer entendre als nouvinguts la necessitat del seu aprenentatge. No obstant, considera que aquí el fet d’aprendre el català per part d’un professor estranger no passa de ser valorat com un mer acte altruista, donat el nul reconeixement que per part de la UPF es fa als professors que aprenen i utilitzen la llengua a les seves classes. Sens dubte, una raó de més per insistir en la realització d’aquests premis i en la necessitat que aquest esforç es reconegui per part de la Universitat amb incentius econòmics i en punts per a la contractació.

Des de la Plataforma Universitària pel Català ens omple de goig que a la UPF comptem amb exemples com el d’en Raimundo Viejo i el dels guanyadors de les darreres edicions del Premi PUC, Klaus-Jürgen Nagel, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’Administració i Michael Greenacre, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i empresarials. A més a més, ens consta que hi ha moltes més persones potencials mereixedors d’aquest premi.

Per acabar, us anunciem que el primer trimestre de l’any vinent organitzarem un acte públic on farem entrega al professor Viejo d’un diploma del Premi PUC. D’altra banda, volem demanar que aquest premi no sigui l’únic reconeixement que reben els professors que fan aquest esforç. Concretament, demanem que des del Consell de Govern s’aposti clara i decididament per emprendre polítiques de promoció i reconeixement de l’ús de la llengua catalana a les classes de la UPF.

Com haureu sentit, Joachim Hunold, president d’Air Berlin, ha publicat en l’editorial de la revista de la companyia unes polèmiques opinions sobre la suposada discriminació del castellà a les Illes Balears.

Després de l’escàndol provocat per les seves paraules, a la PUC volem expressar el nostre enuig per la poca consideració que moltes empreses -estrangeres i d’aquí- mostren envers la nostra llengua. Per això hem cregut convenient oferir-vos aquest interessant vídeo en anglès, titulat “Catalan, a business oportunity”, amb el qual la Generalitat de Catalunya vol fer veure a les empreses que fabriquen productes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la necessitat de fer productes tecnològics en català.

El públic objectiu d’aquest vídeo són les multinacionals d’arreu del món, però creiem que us pot interessar estar-ne al corrent i, si escau, fer-lo arribar a possibles interessats.

Els dies 15 de maig –Diada de la Solidaritat a la UPF– i 19 de maig, a les 13:30, van tenir lloc les xerrades del Cicle de Conferències organitzat per la Plataforma Universitària pel Català aquest tercer trimestre de curs. El primer dia varem comptar amb la presència d’Oriol Junqueras –historiador i recent nomenat director del diari electrònic Directe.cat– i el segon dia amb Josep Maria Terricabras, Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona.

Així, amb una assistència mitjana d’unes trenta persones a cada conferència, el dia 15 de maig, la temàtica va emmarcar-se amb la Solidaritat Catalana de 1906 i el seu llegat.

La conferència va ser un magnífic exercici d’història, acompanyat d’oportunes comparacions amb els temps que corren. La xerrada va ser un al·legat a la participació juvenil, animant els joves a no quedar-se amb els braços creuats i a responsabilitzar-se del futur del nostre país. Junqueras va donar la seva visió sobre alguns aspectes com ara la nació, identitat, partits polítics, moviments civils –històrics i actuals–, alhora que es va establir un debat molt amè entre els assistents a la conferència.

I el dilluns 19 de maig, com ja em apuntat, en la conferència de Terricabras sobre Llengua i nació, el filòsof gironí va explicar entre moltes d’altres coses, l’estreta relació entre llengua, identitat i nació, i va apuntar la seva manera d’entendre la catalanitat, la permanència de la nostra llengua en el pas dels anys, i com no hem de donar per vàlids alguns tòpics que només fan que crear conflictes d’on no n’hi ha: exemples com la Fira de Frankfurt i el fet de voler representar la cultura catalana amb dos llengües, en va ser un clar exemple.

D’aquesta manera, Terricabras i després de més d’una hora de xerrada i posterior col·loqui, va posar fi al Cicle de Conferències del tercer trimestre organitzat per la PUC a la Universitat Pompeu Fabra.

Finalment, agrair l’assistència a tot el públic i especialment als dos protagonistes: Oriol Junqueras i Josep Maria Terricabras.

Moltes gràcies a tots per la vostra assistència i fins la propera!

Us anunciem el flamant guanyador de la IIIª Edició del Premi PUC: el professor de teoria política de la UPF, Raimundo Viejo.

A la PUC estem molt contents de poder atorgar aquest premi al professor Viejo ja que s’ho mereix especialment: procedent de Galícia, Viejo no va tardar ni un any des que va arribar a Catalunya a fer classes en català.

Oportunament us anunciarem l’entrega del Premi, que com és costum consistirà en un lot de productes de la Terra.