Arxivar per Juny de 2008

Comunicat de la PUC al rectorat de la UPF

Podeu accedir-hi a través del següent enllaç: comunicat al rectorat.

Anuncis

Generalitat i universitats pacten exigir el coneixement del català a tots els professors

Segons informació recentment publicada per Televisió de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), han portat a terme un acord que pot suposar un canvi molt important en la situació que ocupa el català dins la docència universitària.

Aquesta iniciativa, que forma part d’un informe de 2004 de la Comissió de Política Lingüística del CIC, estableix que a partir d’ara els professors universitaris hauran d’acreditar nivell C de català per ser contractats de manera permanent. És a dir, que el coneixement del català passarà a ser un requisit previ per a tots els professors estrangers o de la resta de l’Estat que vulguin donar classes a les universitats de Catalunya. En el cas dels docents que actualment tenen un contracte temporal, la normativa estableix un període transitori d’un màxim de dos anys per acreditar aquest coneixement abans de ser contractats permanentment.

Un bon exemple n’és la Universitat de Girona, que des del 2005 exigeix als docents que acreditin el seu coneixement de català un cop contractats, pel qual els ofereixen tots els recursos formatius necessaris. Aquest pla lingüístic ha resultat tot un èxit, ja que ha permès que més de la meitat de la plantilla de professors contractats hagin pogut acreditar el coneixement de català en només un any de formació.

Tot i els exemples d’èxit, diverses universitats, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra, s’han mostrat crítiques amb el conveni, al·legant principalment que pot suposar un fre a la captació de professionals internacionals.

Des de la PUC, volem mostrar la nostra disconformitat amb les declaracions fetes pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso, i alhora recolzar fermament i amb plena convicció, les accions portades a terme pel Consell Interuniversitari i el Govern de la Generalitat.

Primerament, volem remarcar que aquesta nova normativa d’exigència lingüística no tancarà les portes a l’entrada de talents internacionals, ja que els especialistes reconeguts quedaran exclosos d’aquesta obligació. És a dir, l’acord preveu la contractació de personal molt específic sense que el nivell C sigui un impediment, i per tant, aquest conveni en cap moment anirà en detriment de la qualitat de l’ensenyament.

Per altra banda, si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics. No hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia. En qualsevol país normal, la internacionalització és vista com un procés d’enriquiment i d’obertura al món, en el qual les societats aprenen de les altres, però també es mostren tal i com són. Nosaltres no pensem diferent. Ara bé, si per contrari, aquí la internacionalització ha de comportar la renúncia a la llengua pròpia, i en conseqüent a la nostra identitat, hauríem d’analitzar fins a quin punt aquest procés ens interessa.

A més a més, la universitat, com a administració pública dins del territori català, hauria de recolzar les decisions preses pel Govern que són de caràcter quasi unànime i respectar l’Estatut, portant a terme les mesures necessàries per tal de garantir i assegurar el català com a llengua vehicular dins les universitats catalanes.

Per últim, cal tenir present que les llengües són mitjans de comunicació que s’utilitzen si són útils i atractives, que s’han de “vendre” o, en cas contrari, desapareixen. Nosaltres volem que la nostra llengua es mantingui en una situació saludable, i per això aspirem a que els professionals docents que vinguin a Catalunya l’aprenguin. Si des del primer moment, excloem als nouvinguts aquesta possibilitat i els inculquem l’idea que per ells el català és una llengua innecessària, la marxa enrere serà molt difícil.

Voluntariat per la Llengua

El passat 17 de maig, Diada de la Solidaritat a la UPF, la PUC va organitzar una presentació del programa Voluntariat per la Llengua, a càrrec de Marcel Pellejà. La xerrada va permetre fer-nos una idea de les qualitats d’aquest ambiciós projecte. Aprofitem aquest post per fer-vos un resum dels aspectes principals.

Des de l’any 2003 la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística impulsen conjuntament el programa Voluntariat per la Llengua. Aquesta iniciativa, que pretén promoure l’ús del català, posa en contacte catalanoparlants amb altres persones que, tenint-ne coneixements bàsics, necessitin practicar-lo. D’aquesta manera, persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a poder-lo parlar d’una manera natural, en un context real i relaxat. L’únic requisit: poder oferir un compromís mínim d’una hora a la setmana, durant deu setmanes, a conversar en català.

Sovint aquelles persones vingudes de fora de Catalunya, no coneixen massa gent amb qui poder conversar en català, sobretot si fa poc que han arribat al nostre país. D’altra banda, moltes vegades, el seu aspecte físic els delata de manera que els altres, copsant que són estrangers, es dirigeixen a ells directament en castellà. A través del Voluntariat per la Llengua l’aprenent tindrà una oportunitat segura de practicar la llengua catalana fins a assolir prou fluïdesa, perdre la vergonya i agafar confiança en sí mateix.

Pel que fa a la tasca del voluntari, és important que aquest no faci de mestre. No ha d’ensenyar gramàtica ni corregir constantment tot allò que l’aprenent diu malament. El voluntari tan sols ha de saber mantenir una conversa en català, sobre qualsevol tema i a qualsevol lloc, de manera distesa i espontània: fent un cafè, passejant per Barcelona, visitant un museu o anant a veure una pel·lícula o una obra de teatre en català per comentar-la després.

Més enllà dels progressos en la parla, un dels aspectes més interessants del programa és el valor afegit que aporta. L’aprenentatge del català entre els nouvinguts contribueix a la supervivència de la llengua així com a la integració dels propis estrangers; a més, s’afavoreix l’intercanvi cultural entre persones de diferents orígens i, potser el més important, crea molt bones amistats.

Per a més informació, podeu consultar els següents vídeos:

Reportatge de Vilaweb

– Espot de VxL

 

Entrega del Premi PUC

La setmana passada la Plataforma Universitària pel Català va fer entrega al professor Raimundo Viejo del Premi PUC. Com cada any, aquest va consistir en un lot de productes de la terra procedents de diferents punts de la geografia del Principat.

El Premi és un reconeixement a l’esforç d’integració del professor Viejo al nostre país, plasmat no solament en l’aprenentatge del català sinó també en impartir les seves classes en la nostra llengua. Viejo va resultar escollit per sufragi popular dels estudiants durant la passada Diada de la Solidaritat, gràcies a una arrasant majoria.

Raimundo Viejo és llicenciat en Geografia i Història per la Universidade de Santiago de Compostela (1992) on va obtenir el grau en Història Contemporània. També és doctor en Ciència Política i de l’Administració per aquesta mateixa universitat (premi extraordinari de 2001). D’origen gallec, el recorregut vital de Raimundo Viejo l’ha portat també a les universitats Johann-Wolfgang Goethe de Francfort de Meno, Humboldt de Berlín i l’Université de Lausanne per, finalment, fa tres anys, començar a impartir classes de Teoria Política a la UPF.

En l’acte del lliurament del premi, el professor ens va obsequiar amb interessants i encertades reflexions sobre la situació de la llengua catalana a la universitat. Des del moment que va arribar a Catalunya, el professor Viejo va tenir molt clar que havia d’aprendre i utilitzar el català, “doncs això és al que em dedico”, ens va comentar, fent referència al seu estudi dels nacionalismes. També ens va comparar la situació de la llengua catalana amb el cas del gallec al seu país d’origen, deixant entendre que a les universitats de Galícia seria del tot impensable apostar pel gallec com ell ho ha fet aquí pel català, donat el nul suport institucional que rep la seva llengua. Segons ell, el capteniment de la societat civil catalana per mantenir el català és clau per a fer entendre als nouvinguts la necessitat del seu aprenentatge. No obstant, considera que aquí el fet d’aprendre el català per part d’un professor estranger no passa de ser valorat com un mer acte altruista, donat el nul reconeixement que per part de la UPF es fa als professors que aprenen i utilitzen la llengua a les seves classes. Sens dubte, una raó de més per insistir en la realització d’aquests premis i en la necessitat que aquest esforç es reconegui per part de la Universitat amb incentius econòmics i en punts per a la contractació.

Des de la Plataforma Universitària pel Català ens omple de goig que a la UPF comptem amb exemples com el d’en Raimundo Viejo i el dels guanyadors de les darreres edicions del Premi PUC, Klaus-Jürgen Nagel, professor de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’Administració i Michael Greenacre, professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i empresarials. A més a més, ens consta que hi ha moltes més persones potencials mereixedors d’aquest premi.

Per acabar, us anunciem que el primer trimestre de l’any vinent organitzarem un acte públic on farem entrega al professor Viejo d’un diploma del Premi PUC. D’altra banda, volem demanar que aquest premi no sigui l’únic reconeixement que reben els professors que fan aquest esforç. Concretament, demanem que des del Consell de Govern s’aposti clara i decididament per emprendre polítiques de promoció i reconeixement de l’ús de la llengua catalana a les classes de la UPF.

El català, una oportunitat de negoci

Com haureu sentit, Joachim Hunold, president d’Air Berlin, ha publicat en l’editorial de la revista de la companyia unes polèmiques opinions sobre la suposada discriminació del castellà a les Illes Balears.

Després de l’escàndol provocat per les seves paraules, a la PUC volem expressar el nostre enuig per la poca consideració que moltes empreses -estrangeres i d’aquí- mostren envers la nostra llengua. Per això hem cregut convenient oferir-vos aquest interessant vídeo en anglès, titulat “Catalan, a business oportunity”, amb el qual la Generalitat de Catalunya vol fer veure a les empreses que fabriquen productes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la necessitat de fer productes tecnològics en català.

El públic objectiu d’aquest vídeo són les multinacionals d’arreu del món, però creiem que us pot interessar estar-ne al corrent i, si escau, fer-lo arribar a possibles interessats.