L’EEES i la llengua catalana

La Plataforma Universitària pel Català ha elaborat un article per a la revista monotemàtica dedicada a l’EEES Àgora, editada pel Consell d’Estudiants de la UPF. A continuació us oferim el contingut de l’article que ha publicat la PUC a la revista que es repartirà als campus de la UPF al llarg de la setmana vinent.

En el cas del nostre país, a la problemàtica inherent al canvi de sistema universitari d’acord amb el denominat “Pla Bolònia”, cal afegir la qüestió sobre el paper que hi ha de jugar la llengua catalana. Sens dubte, l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior comportarà conseqüències importants pel que fa la llengua de docència i d’aprenentatge dins l’àmbit universitari. Per això, des de la Plataforma Universitària pel Català considerem imprescindible una bona planificació lingüística per part de la UPF per tal de poder garantir la presència del català als nous graus.

En primer lloc, l’EEES estipula un paper determinant a les competències lingüístiques. El projecte Tuning Educational Structures of Europe (de la Comissió Europea) compara d’una banda quines competències assoleixen els estudiants i de l’altra quines haurien d’assolir. El projecte té en compte competències transversals per a tots els estudis i específiques per alguns altres. Entre les competències considerades rellevants i que ens afecten de primera mà destacar la capacitat de «comunicació oral i escrita en la llengua pròpia». En aquest sentit serà necessari que tant estudiants com professors vinguts de fora vegin garantida la possibilitat de tenir un domini suficient del català.

En segon lloc, la posada en marxa de l’EEES pretén posar de relleu la mobilitat intraeuropea consolidada en el Comunicat de Praga, que obliga a repensar com es compatibilitza aquesta mobilitat amb els usos lingüístics, que algunes universitats han plasmat en els seus respectius reglaments d’usos lingüístics. Davant d’aquests nous reptes, considerem que la transparència lingüística és imprescindible en tot el procés. Per tant, la llengua de la docència ha d’ésser una informació pública, explícita i vinculant (consolidant el concepte de seguretat lingüística), que en molts casos podrà condicionar la preinscripció i posterior matrícula dels alumnes a una oferta docent determinada. Per tal de no vulnerar els drets lingüístics dels catalanoparlants i que els nouvinguts no puguin al·legar desconeixement de la llengua d’una assignatura, l’accés a aquesta informació és un pas preliminar indispensable.

Tanmateix, les universitats han de ser capaces de disposar de professors competents per impartir docència en altres llengües -a més del català-, no només per atendre la demanda de mobilitat, sinó com a formació prèvia i complementària pels alumnes autòctons interessats en estudiar a l’estranger. Si s’estableixen percentatges mínims d’anglès, aquesta llengua pot esdevenir aliada del català, en el sentit que ajuda a superar el bilingüisme imperant català/castellà. Tot i així, des de la Plataforma Universitària pel Català considerem que és indispensable complir l’acord del CIC del juny del 2008 on s’establia el requeriment d’un nivell de llengua catalana per a tot el professorat fix de nova contractació, garantint així el dret dels estudiants a expressar-se en llengua catalana en una aula multilingüe.

Finalment, des de la PUC considerem que amb l’augment de la mobilitat a nivell europeu i internacional, les universitats del nostre país han d’intensificar la informació sobre la singularitat lingüística de Catalunya transmetent una imatge d’obertura. No obstant, hem de ser conscients que apostar decididament per l’anglès no pot en cap cas fer-se en detriment del català. També considerem positius cursos de benvinguda on s’expliquin els drets i les obligacions en matèria de llengua als estudiants forans.  El fet que amb Bolònia es passi d’un sistema basat en classes magistrals a un sistema que prepondera el pes de l’aprenentatge individual per part de l’estudiant planteja també la problemàtica que l’estudi de l’assignatura ja no estarà tan condicionat, com fins ara, a la llengua del professor sinó també a la llengua de la bibliografia obligatòria i recomanada. La incentivació a difondre material en català serà clau atesa la seva actual presència residual.

El procés de Bolònia encara no és un fet consumat però pot esdevenir-ho si així ho volen les universitats del nostre país. Des del nostre punt de vista, la introducció de llengües estrangeres pot ser una oportunitat històrica per tal de consolidar la llengua catalana, si així es garanteixen unes competències lingüístiques del professorat i dels estudiants. D’aquesta manera, s’apostaria per un professorat de qualitat i per la formació d’estudiants altament competents, amb unes habilitats comunicatives que els permetin superar qualsevol barrera lingüística en el seu futur professional.

Advertisements

0 Responses to “L’EEES i la llengua catalana”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: